A

Abatre Columnes: Dissoldre una lògia o taller.

Acàcia: Símbol d’immortalitat i incorruptibilitat.

Altar: Taula sobre la qual hi ha situats d’una manera convenient el Volum de la Santa Llei, l’Escaire i el Compàs, que són les anomenades «Tres Grans Llums».

Art Real: Un dels noms que es dona a la maçoneria, entesa com un ideal de vida i una ascensió. Fins al segle XVIII fou emprat com sinònim de maçoneria, però seguint els corrents del segle, aquesta denominació fou eliminada i substituïda per Orde Maçònic. Per altra banda, als textos d’alquímia clàssics el mot ars regia és utilitzat per a referir-se a aquesta i al procés que l’adepte ha de seguir per tal de culminar l’obra.

Augment de Salari: Fet de passar a un grau superior.

B

Banquet Solsticial: Banquet ritual que celebren els maçons coincidint amb els dos solsticis, corresponents als dos Sant Joan, el d’hivern i el d’estiu, que constitueixen les dues festes més assenyalades dins l’orde.

C

Carta Constitutiva o Carta Patent: Títol que les obediències atorguen a una lògia en el moment de la seva constitució a fi que aquesta sigui regular.

Compàs: És la tercera de les Grans Llums que il·luminen la lògia. En qualitat de símbol cosmològic, el compàs ha estat utilitzat tant a Orient com a Occident com a imatge del Cel, associat a l’escaire, que ho és de la Terra.

E

Escaire: És la segona de les Grans Llums. Simbolitza la rectitud moral i és l’eina de treball maçònica del segon grau.

G

Gran Arquitecte de l’Univers: Expressió que designa Déu, l’ús de la qual no ha estat privatiu de la maçoneria. Hi ha textos antics que anomenen Crist «Gran Arquitecte de l’Església» i l’Arquitecte celest de l’ hinduisme (Vishvakarma) fa referència al mateix concepte.

Gran Mestre: Màxima autoritat d’una obediència.

Graus Maçònics: La maçoneria, com a societat jerarquitzada, està dividida en graus. El primer és el que forma la maçoneria simbòlica (del 1. al 3r.) o blava. La maçoneria operativa, lligada als gremis de constructors medievals, era constituïda tan sols per tres graus (Aprenent, Company i Mestre), que són els bàsics i que en la cavalleria corresponien als patge, escuder i cavaller.

Gravar: Escriure.

I

Iniciació: Cerimònia ritual que es porta a terme quan un profà és admès a l’orde. El terme grec (que no existeix en el grec modern) d’aquesta paraula significa realització espiritual, mentre que en llatí equival a començament (initium).

Irradiar: Expulsar un germà jutjat indigne de pertànyer a la lògia.

L

Llum: Aquesta noció és l’essència mateixa de la maçoneria, car la recepció de la llum constitueix el punt culminant de la iniciació i tot l’ensenyament maçònic gira entorn d’aquest vocable.

Lògia: Taller on es reuneixen els maçons per a realitzar-hi els treballs propis de cada grau. Cal que estigui orientada en sentit est -oest, de manera que l’altar es col·loqui a orient i l’entrada a occident. L’etimologia més admesa d’aquest paraula indica que és d’origen sànscrit (loka o loga) i significa univers.

M

Mallet (Mall): Martell de dos caps de fusta o vori. És l’atribut del Venerable i dels Vigilants i s’utilitza en els treballs de la lògia.

Mandil: Davantal que fan servir els germans en llurs treballs, la decoració del qual varia segons els graus.

O

Obediència: Federació de lògies que accepten una mateixa autoritat, s’anomeni Gran Orient o Gran Lògia; també es diuen Potències i són generalment d’àmbit nacional o estatal.

Òbol: Almoina que lliura cada maçó en finalitzar les tingudes i que es destina a obres de beneficència.

Orient: Ciutat on hi ha establerta una o més lògies. Simbolitza el punt cardinal de on prové la llum maçònica. L’orient Etern és el situat més enllà de la mort.

P

Pedra: La Pedra es un símbol fonamental de la maçoneria. L’anomenada Pedra Bruta és la que, extreta de la pedrera i encara informe, espera ser polida; representa la naturalesa humana que encara no ha estat treballada.

Planxa: Carta o algun altre treball escrit.

Proves: Les proves a què hom sotmet l’aspirant a la iniciació estan conformades de símbols i d’al·legories referits al «viatge» o procés a què, segons les antigues iniciacions que la maçoneria reivindica havia de sotmetre’s el neòfit, que consistien tant en proves físiques com en morals i espirituals.

R

Ritu: La paraula té dos sentits dins la maçoneria: Ritu, en majúscula, es refereix a una branca particular de l’orde, com ho són el de York, l’Escocès Antic i Acceptat, Escocès Rectificat o d’Emulació. Quan es parla de ritu en minúscula, hom designa les diferents cerimònies i treballs maçònics.

S

Símbol: Un dels Ritus de la maçoneria (Emulation) declara que aquest és un sistema particular de moral velat per al·legories i il·lustrat per símbols. El símbol és la representació sensible d’una idea i el principi a què s’acull és l’existència d’una relació d’analogia entre la idea i la imatge que representa; suggereix, no expressa; per això és el llenguatge propi de tota la metafísica tradicional. És basat en la correspondència entre dos ordres de realitats i no és mai arbitrari. Un símbol anuncia una realitat superior mitjançant una d’inferior (intel·ligible). Berkeley en deia que és el llenguatge que l’Esperit Infinit parla als esperits finits.

T

Tinguda: Reunió de treball en una lògia.

Tinguda Blanca Oberta: Aquella en què un conferenciant profà parla a un auditori maçònic amb admissió de profans.

Tronc de Beneficència: El lloc on els germans dipositen el seu òbol en finalitzar les tingudes.

V

Volum de la Santa Llei: És la primera de les Tres Grans Llums que, amb l’Escaire i el Compàs, han de ser sempre presents quan es treballa a la lògia. Acostuma a ser la Bíblia oberta a l’Evangeli de Sant Joan, mentre que els anglosaxons i hebreus l’obren per l’Antic Testament, els àrabs utilitzen l’Alcora i els hindús el Llibre dels Vedes.